Ja en tinc 26 i la vida és bonica
Per cert!! No ho he esmentat en els dos últims posts, però m'he fet uns dies més gran i ara a les entrevistes he de dir que ja en tinc 26 [...] M'he fet absent 5 minuts per lamentar-me una mica...
Què collons!! La vida és bonica i mentre duri el que m'està passant ho seguiré dient a tort i a dret. Així que nanos!! A viure que són dos dies. I als 26... que els bombin!! Jajajajaja
Consti que no he notat el més mínim canvi a la meva vida i que no m'ha afectat el més mínim. És l'aniversari més desaparcebut de la meva vida. Ho vaig celebrar malalt i tot. I fins i tot així segueixo pensant que la vida és bella.
4 comentaris:
Mai millor dit! La vida és bella!! És més... CARPE DIEM!!!
Ànims amb les entrevistes i demés processos de selecció i molta sort bitxo!
"Un camí de 1000 milles es fa pas a pas" (Proverbi japonès)
Fàtima
Uf, si 26 no són res! De totes maneres no et preocupis, dels 23 en endavant tot és més o menys igual... I molta sort amb els processos, jo voto per a que curris a Danone i així un dia em convides a veure on guarden els "cossos" ídem.
I... doncs em posaré a la cua de les festes d'inauguració... quan vulguis et faig un tour pels antros i comerços del Poble Sec, un gran barri!
Molts petons!
L.
Fa dies que no ens veiem i no sabia que havies obert un nou blog.
Moltes felicitats!! tranquil que els 26 són com els 25.... quan arribi els 30 aquest agost ja et diré si s'agafa alguna despressió com diuen....
Ja ensenyeràs el teu piset i a veure si vens a veure el nostre!!
No és bonica és preciosa!!!! asias per la conversa d'avui
MUAK
Publica un comentari a l'entrada