Les interioritats d'acondicionar un pis

D'acord ho admeto últimament no escric gens. Però tinc excusa!! Vaig d'absolut cul i quan arribo a casa l'últim que em ve de gust és escriure. Em sap greu, però és així. En la meva defensa diré que NINGÚ s'ha queixat perque no actualitzo així que o bé ningú em llegeix o bé estic suficientment en contacte amb vosaltres com perque no necessiteu llegir-me.
Avui estic de ressaca i aprofito per fer un resum.
He estat treballant al pis. Això ja ho he dit. Però treballant això es converteix en una gimcana curiosa. Surts a les 7, agafes el metro, fas tots els transbords del món, i, finalment, surts a 10 minuts de les 8 a Poblesec. Téns aquest temps per comprar el que necessitis per la feina d'aquell vespre.

• Fins ara he aconseguit perforar diverses vegades la paret després que em venguin uns claus que no tocaven i poder, així, penjar un parell de làmpares.
• He aconseguit trobar el polsador del lavabo que vaig comprar a ojo de buen cubero i va sortir bé de miracle. Despesa 8,5€.
• He instal·lat el nou telèfon i he habilitat el connector que ni funcionava.
• M'he dedicat (amb l'ajuda inestimable de la mare de la Berta i ma mare) a escatar la fusta de la cuina i l'he acabat envernissant amb un acabat final curiós. Ara té totes les tonalitats de marró.
• He escatat, també, la reixa de la terrassa. Avui li he donat una segona tanda i l'he començada a pintar. Els efluvis de la pintura hipertòxica poden afectar als meus comentaris, prego em disculpeu.

Segueixo buscant el sofà que vull i segueixo fet un bon embolic. Dubto entre diverses possibilitats:

• Chill-out de matalàs i coixins a la repisa de la terrassa amb chaise longue com a sofà a la part de paret que queda.
• Instal·lar un sofà dues places i chaise longue altra vegada.
• Instal·lar un sofà dues places normal i s'ha acabat el bròquil.
• Independentment de les dues propostes anteriors comprar la maleïda butaca POANG que m'encanta i que no tinc clar que sigui el que convé.

Això no és un exercici només teòric, passejo per Ikea de tant en tant. He anat a consultar a una botiga de mòbles comme il faut i he vist perquè tothom va a Ikea: Has de lidiar amb un/a venedor/a que en el meu cas va ser una europea de l'est que no duia les ulleres i que parlava un castellà curiós el resultat del qual era que no va deixar de vendre'm un sofà de 2m50 amb uns reposabraços inmensos quan jo no feia més que dir-li que el màxim havia de ser 2m i que els reposabraços em treuen un espai imprescindible. Buf!!

L'efecte més pervers d'Ikea són dos: (un) Que t'aprens el catàleg de memòria i això et genera un agut sentiment d'imbecil·litat, (dos) que tothom compra al mateix lloc i tots els pisos s'acaben assemblant i, seria interessant posar-hi un toc una mica personal, no? (i tres) que s'han convertit en el monopoli de l'alternativa i no hi ha alternativa a l'alternativa. Els tradicionals segueixen sent un desastre. Ahir els dels sofàs eren cinc per dos clients. [Aquest acudit de dir que és un, marcar-ne dos, i relatar-ne tres és un petit homenatge a un acudit (repetitiu) del meu pare].

Segueixo buscant una taula millor per la terrassa (aquesta ens deixarà algun dia). La rentadora ja me n'ha fet un parell i cada vegada és més un cadaver exquisit. I no m'estic dedicant gens al moble de menjador. En canvi em sembla que m'acosto al moble de sota la pica del bany que haurà de ser una conjunció de moblet baix i cistells perque fet a mida costa la fantàstica quantitat de més de 600€. Doncs haurà de ser que no.

La conclusió és que a dia d'avui estic exactament igual que el dia que vaig entrar al pis: tinc el llit.