Un bon dia qualsevol

Avui és un bon dia. A algú li ha passat mai que es lleva convençut que serà un dia qualsevol o, fins i tot, preveu un dia de merda ja que comença bastant malament (havent de planxar una camisa a quarts de vuit del matí pq la que tenies planxada està feta pols i t'adones que te n'has de comprar una altra, per exemple) i poc a poc es va arreglant? Com si el cel gris escampés i sortís el sol per darrera la vora d'un núvol qualsevol? Doncs aquest dia és avui. Vist des de fora pot semblar una mica absurd, però avui m'han donat usuari a la feina. Això significa que en 5 minuts he passat de tenir la mateixa cara de resignació de cada matí a lluïr un fabulós somriure i una alegria digne dels tres dies de festa que s'aproximen. I això es deu a que he passat a ser un treballador com la resta (què malament son això), ja tinc correu, puc entrar a l'ordinador com si fos jo i no em reconeix com si fos el meu cap. Ja puc dir a què he dedicat el meu temps aquest mes a la intranet. Fins i tot m'he dignat a reportar una incidència de sistemes. Mitja hora com a treballador i ja donant pel c*l. En definitiva, em dóna seguretat en una feina on hi ha molt de caos i on no em sento amotllat del tot també pel fet de portar 4 setmanes.

Per si això fos poc he anat a veure aquesta Vespa (gràcies Ivan pel consell del bus, ja l'utilizo, però d'aquest també n'estic fins els nassos) que fa mesos que em dóna voltes pel cap i ha resultat ser una T5 del 87/88 de color blau (quasi barrufet) que té el motor nou i que tira bastant (crec). Estic donant un marge de temps raonable (el de saber què em pot costar l'assegurança) per dir que si. L'hagués donat allà mateix, però ja sabeu que no m'agrada donar resposta en calent. Però juro que me l'hagués endut posada!!

La cosa ha seguit amb xerrant amb la Laura i després la Carmina m'ha trucat per confirmar el sopar de demà i poc a poc els plans pels tres dies de vacances es van consolidant com qui no vol la cosa. El meu pare diu que s'apunta a ajudar-me a fer una mica el drapaire a casa un familiar innocent que ha decidit deixar-me entrar a carregar. Ah! I estic flipant amb les mostres de suport (gràcies Carles, quan vulguis) i amb l'ajuda que se m'ofereix constantment.

Direu que m'acontento amb poc i direu que sóc una mica marujo (l'embarassada em diu a mi que sóc marujo? Jajajaja t'ho responc en uns mesos ;), però sóc així... m'agrada gaudir de cada petita cosa que succeeix al meu entorn i això em proporciona una felicitat pròpia del més ignorant.