Berinhart (Manu i Laura dixit)

"[...] Burningheart (Berninhart en catala) realment es diu Berinhard!....[...]"

Etim.: del germ. BERINHARD, nom propi d'home. L'aplicació d'aquest nom a la designació d'animals (II) és bastant explicable pel que fa al bernat ermità, que deu esser en recordança d'un anacoreta de nom Bernat, per comparació del dit animal amb un ermità que viu dins sa petita ermita (la closca del mol·lusc, de la qual se serveix com d'habitació); no és tan clar el motiu de la denominació del bernat pescaire i de l'ocell bernat; L. Spitzer (ZRPh, xl, 695) creu probable que el nom de bernat aplicat a aquests ocells de la família de les garses sia resultat d'una substitució de nom al primitiu per guiraut-pescaire i que aquest guiraut sia modificació del prov. aigrú 'agró' per etimologia popular. Les accepcions del paràgraf IV també són d'origen poc clar: el bernat de la porta (IV, 1) és considerat per Mn. Griera una evolució d'una forma antiga pernat, derivada per pern; aqueixa forma pernat consta en el Dicc. valencià d'En Carles Ros com a forma antiga del mot.

ANACORETA /f./ Qui viu voluntàriament en la soledat i allunyat del tracte dels homes; cast. /anacoreta. /Els ermitans col·lectors de conquilles i els anacoretes que compten la vida o el yiure per les hores de sol, Foix Estrella 33. Etim.: pres del llatí anachore-ta (< gr. ??), mat. sign.