Cap de setmana al Delta

Tinc verborrea, ja aviso.


He de confessar que quan, el divendres, afrontava la disjuntiva d'escaquejar-me a l'últim moment i per la porta de darrera del cap de setmana fantàstic de Soluziona, que ja no ho és, que ara és Indra vaig tenir moltes temptacions de no anar-hi. Però a última hora vaig recordar que adjuntar-me a grups que no conec sempre m'ha donat més bons resultats que dolents.


Em vaig llevar dissabte poc emocionat i bastant cansat. Trobar-me l'Andrea i el nòvio va despertar l'extrovertit que duc en mi. I quan la Jèssica va arribar ja anava bastant llençat. La baixada va ser bastant entretinguda. Probablement menys tensa que baixar amb el grup de l'Ignasi (el jefe), el Jordi, el Fernando i la Fabiola.

Arribar a l'ampolla i trobar-nos l'exultant Fani i el terratinent de l'arròs AKA Josep va acabar d'animar-me. I l'arròs negre i paella del dinar ens va deixar ben tips. Sobretot després de rematar-ho amb diferents postres de xocolata que vam més o menys compartir.
Les barques de la tarda a Sant Carles de la Ràpita es van convertir en tota una guerra medieval de fragates. No vam perforar el casc d'una de les barques de miracle. I encara pateixo pq no destrueixin el nostre motor a cops... Buf!!



La nit a Torredembarra val més no recordar-la. La petacada al terra de la disco-antro que ens va portar el Jordi i l'Àlex va ser espectacular. Tinc una contusió que encara em martiritza a l'espatlla esquerra i dolors suaus i intermitents a la mandíbula. No vaig tenir temps ni per posar les mans, suposo que de l'alcohol, o no.


Diumenge a Port Aventura va començar arribant tard. Un dels gran descobriments del cap de setmana és que el jefe arriba regularment tard. I que estan embolicats amb la Fabiola. Tema tabú :S Així que quan vam arribar teniem el públic calent. Però vaig estar fent d'amfitrió al grup més valent. Dragon Kahn, Huracan Condor, els troncs... Vaig rememorar l'any passat deixant tots els de la meva barca xops. Això va unir el grup de l'Andrea, nòvio, Fani, Jèssica i jo. Perquè sempre acabo en grups de dones? D'aqui vam convèncer que el team Ignasi-Fabiola s'unís a la dona de llauna (que no té cor com al Mag d'Hoz) i a mi al Furius Baco. L'apel·latiu se'l va guanyar quan va dir que els 100metres de caiguda lliure se'ls imaginava pitjor i que no l'havien impressionat. Quina gent!! Però aquesta nova atracció... 135km/h en 3 segons... No us explico les sensacions. És absolutament impressionant. A més fan video de forma que et veus fent ganyotes durant tot el recorregut. I el pots comprar ;)


Després que ens, literalment, diluviés refugiats a la Xina i d'això vam marxar cap a Barcelona altra vegada. Em vaig escaquejar del cotxe del Jordi i vaig deixar el team sol una altra vegada per unir-me al club dels troncs. Vam tornar cantant (elles) i intentant distreure la caravana que ens va fer arribar a les 12 a casa.

Només diré que avui estic adolorit per tot arreu. Compto el que no em fa mal enlloc de fer-ho al revés. I estic descobrint músculs que no sabia que existien. I això sumant l'espatlla que encara em tortura. Però l'experiència va valdre la pena. Per això deixo fotos de demostració.