Un mal dia
Hi ha mals dies i mals dies. Avui he rescatat la classificació: aquest és un mal dia per acumulació. 
Quan m'he llevat aquest matí he fet tot el ritual diari abans de sortir de casa. En el ritual s'ha posat a ploure mullant (un mica) les cadires (de fet els coixins) que, per una vegada, m'havia deixat fora. Bé, és poca cosa, no té importància, ja s'assecarà.
He sortit de casa quan pluja no era absolutament aplicable al que estava caient. 5 minuts després el diluvi universal. I jo en moto :S M'ho he pres com un repte tot vigilant no fotre'm de cap.
He arribat a l'oficina i m'ha sonat una alarma. És l'aniversari de la Laura. Havia escrit 4 caràcters d'un missatge i el mòbil s'ha mort. Tot i que abans d'apagar-se la càrrega de la bateria estava al màxim és lògic pensar que m'havia quedat sense bateria donat que el vaig carregar per última vegada el divendres a la nit. No passa res, estic a la oficina, no m'ha de trucar ningú i el carregaré abans que les persones amb qui he quedat aquesta tarda se n'adonin.
El matí ha anat transcorrent poc a poc fins que a les dues hem anat a fer un entrepà amb el jefe. Aquesta tarda teniem reunió especial. Quan m'ha preguntat si em quedava he respost un "evidentment" convençut.
Per primera vegada ens els últims dos mesos la reunió ha durat més de tres quarts d'hora. Concretament dues. Si, dues hores. He pensat que són coses que passen i que en el fons estava donant algun tipus d'imatge de compromís amb la feina que estavem fent. I quan el jefe ha dit que què tard que era he respost un "és igual" desinteressat.
He sortit de la feina a les 5, dues hores després del que em tocava, i m'he trobat una recepta de la guardia urbana. Això si que m'ha tocat els collons! No estic aparcat al mig del pas de vianants!!
He arribat a casa i he pogut felicitar la Laura. M'he posat a esperar que la Marta o el Manu m'avisesin i ha resultat que el Manu té plan alternatiu i la Marta ha acabat sortint a un quart de nou de la feina. Així que se me n'han anat a la merda els dos plans que tenia per aquesta nit. Resignació.
Són quarts de nou i realment no tinc ganes de moure'm del sofà de casa. Que arribi demà, per favor, que arribi demà.
Quan m'he llevat aquest matí he fet tot el ritual diari abans de sortir de casa. En el ritual s'ha posat a ploure mullant (un mica) les cadires (de fet els coixins) que, per una vegada, m'havia deixat fora. Bé, és poca cosa, no té importància, ja s'assecarà.He sortit de casa quan pluja no era absolutament aplicable al que estava caient. 5 minuts després el diluvi universal. I jo en moto :S M'ho he pres com un repte tot vigilant no fotre'm de cap.
He arribat a l'oficina i m'ha sonat una alarma. És l'aniversari de la Laura. Havia escrit 4 caràcters d'un missatge i el mòbil s'ha mort. Tot i que abans d'apagar-se la càrrega de la bateria estava al màxim és lògic pensar que m'havia quedat sense bateria donat que el vaig carregar per última vegada el divendres a la nit. No passa res, estic a la oficina, no m'ha de trucar ningú i el carregaré abans que les persones amb qui he quedat aquesta tarda se n'adonin.
El matí ha anat transcorrent poc a poc fins que a les dues hem anat a fer un entrepà amb el jefe. Aquesta tarda teniem reunió especial. Quan m'ha preguntat si em quedava he respost un "evidentment" convençut.
Per primera vegada ens els últims dos mesos la reunió ha durat més de tres quarts d'hora. Concretament dues. Si, dues hores. He pensat que són coses que passen i que en el fons estava donant algun tipus d'imatge de compromís amb la feina que estavem fent. I quan el jefe ha dit que què tard que era he respost un "és igual" desinteressat.
He sortit de la feina a les 5, dues hores després del que em tocava, i m'he trobat una recepta de la guardia urbana. Això si que m'ha tocat els collons! No estic aparcat al mig del pas de vianants!!
He arribat a casa i he pogut felicitar la Laura. M'he posat a esperar que la Marta o el Manu m'avisesin i ha resultat que el Manu té plan alternatiu i la Marta ha acabat sortint a un quart de nou de la feina. Així que se me n'han anat a la merda els dos plans que tenia per aquesta nit. Resignació.
Són quarts de nou i realment no tinc ganes de moure'm del sofà de casa. Que arribi demà, per favor, que arribi demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada