Una trobada sorpresa

Dimecres em vaig trobar amb algú que feia dos anys que veia. Per casualitat i al mig del carrer. Em va fer molta il·lusió trobar-la. I sembla que a ella també. No esperava que cap dels dos reaccionés així sobretot tenint en compte que és la parella d'un amic de qui va ser la meva parella. Però suposo que el refugi mutu segregats de la conversa tècnica i tediosa dels demés ens van donar bona base.

Però sobretot és la única persona implicada (encara que sigui lateralment) amb qui no m'he sentit jutjat.

Un bri de llum en una obscuritat total.