Mala sort
És oficial: Des de la mort de l'àvia estic passant una ratxa de mala sort. Les encadeno. Les anècdotes vull dir. El dit. Les goteres. La rentadora. El moble del menjador. El mòbil. Les més de dues setmanes per reparar-lo (i augmentant). Avui he tingut una sorpresa (desagradable) a l'obrir un calaix.
Ep! Això no és un atac d'autocompasió. Això és la descripció de l'entorn d'un nou repte. Tinc massa plans de futur per deixar que se'm trunquin.
PD: La mort de l'àvia no és una anècdota ni és mala sort. És una putada.
2 comentaris:
Y te olvidas de los accidentes con los cafés, las heridas espontáneas, etc, etc, ... Al final te voy a tener que regalar la pata de conejo en serio. Espero que la mala racha haya llegado ya a su fin
PD: Lo del móvil es una señal para que te cambies a Vodafone jajajajajaja
Petons
cuques?
Publica un comentari a l'entrada