Incident racista

Baixava, amb el meu senyor pare, aquesta nit el carrer de casa tot anant a buscar la moto quan m'he trobat un individu assegut a la meva moto (assegut lateralment de forma i manera que l'espuma del seient ha quedat guerxa durant una estona sota el seu pes, no necessàriament elevat). Al no ser la primera vegada que em trobo amb gent asseguda a la meva moto he intentat pendre-m'ho amb resignació i, sense dir res, foragitar-los amb cara de pocs amics.
S'ha aixecat quan jo ja estava tant a prop que podia sentir el meu alè i s'ha desplaçat el mínim imprescindible per a deixar-me acostar a la moto. Deixo els guants al seient, em giro per deixar de trepitjar les closques de pipa que havia deixat per tot arreu i el trepitjo. No és prou gran la ciutat que l'he de tenir enganxat? Ja malhumorat, li demano amb un gran i perfectament deletrejat PER FAVOR que no s'assegui a la meva moto.

Aquest punt és curiós ja que passo immediatament de acusador a acusat. El senyor em pregunta perquè no es pot asseure (PERQUE NO! Com si fos jo el que hagués de donar explicacions de perquè ell no pot vulnerar una propietat privada) al qual, amablement, li indico que em fa malbé el ja-prou-destartalat caballet. Les explicacions no són suficients i, després de diverses intervencions en el mateix sentit i de molt males maneres, em convida a deixar la moto en un aparcament privat si no vull que s'hi assegui.

Ja fart, deixo el tema per impossible i marxo. Les dues notes per a finalitzar l'episodi són que el senyor era un immigrant de parla àrab, probablement marroquí, que treballa a la botiga de la cantonada. L'altra és que en acabar amb mi ha començat una encesa conversa en, probablement, àrab amb un altre senyor de la botiga. M'ha donat la sensació que feien conxorxa del rotllo "mira què m'està fent aquest racista!" (cosa que sempre passa quan no entens un idioma), però el meu pare m'ha indicat que l'estava esbroncant (segons ell que tampoc entenia res).

Aquest incident no ajuda en absolut a la comprensió i integració de la inmigració. Aqui culturalment no és correcte embrutar l'espai de tots amb les punyeteres pipes ni asseure's a la moto d'un altre. Ho fas, t'enganxen i et disculpes sabent que ho tornaràs a fer i que el de la moto no hi pot fer res. Enfrontar-t'hi com si embrutar i espatllar fos un dret aquí no té massa sentit. Tant difícil és d'entendre?

TOTES les altres persones que s'han assegut a la meva moto eren d'aqui i els he tractat igual. TOTES s'han disculpat.