Nadal

A mi, al contrari de la resta de la humanitat (com sempre :s), el Nadal no em deprimeix. M'anima. Em fa il·lusió tornar a veure la gent que només veig en dates assenyalades (si, si! també és culpa meva!!). Haver-me de partir no és un problema perquè m'ho posen fàcil i no em veig obligat a triar. L'únic però és que em desespera una mica haver de posar-me a pensar quin producte de la compra compulsiva he d'anar a buscar per cada un dels homenatjats. M'agrada trobar l'ítem adequat que cobreix la necessitat concreta. No m'agrada haver de buscar la necessitat adequada que cobreixi el producte concret.
A més, aquest migdia he començat la marató. El dinar d'avui ha començat una tanda de 6 àpats seguits amb col·lectius diferents. Arribaré a dijous amb una indigestió o amb un empatx? Per si no fos poc he tingut dos sopars aquest cap de setmana.

Tot i això estic començant a remuntar. El cap de setmana ha estat força bé. Però el fart de riure d'aquesta tarda n'és la demostració.

Torno a la tasca de seguir construïnt el meu trenca-closques. I, encara que segueixi sense veure la llum al final del túnel, ara he descobert que (el cabró) fa corba i hauré de seguir caminant.