Reflexions quotidianes que no vénen al cas, però em ve de gust reflectir aqui.
De celebració a Razz. Feia temps que no m'hi deixava caure i no em vaig quedar amb ganes de tornar-hi. Cua descomunal per entrar. Cua descomunal pel guardarroba. Molt de nen borratxo. Amb carinyo i respecte. Però sense ganes de aguantar-ho.
Etiquetes: Vida social
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada