19 de febrer del 2008

2+2 en 6 mesos

Que n'és de curiós que els tòpics es repeteixin i poder gaudir d'una vida professional en ascens sense ser capaç de sentir-me afortunat.
Com odio haver de parlar de ser algú complet.
Avui és un bon dia. Se m'ha tornat a confirmar davant els nassos que vaig prendre una bona decisió.
I tot això, avui també, he tornat a rebre una clatellada. Evidentment havia de ser algú conegut. Com, sino, hauria estat capaç d'acostar-se suficient per a poder fer-ho?

1 comentari:

Anònim ha dit...

A una clatellada......... s'ha de contraatacar amb una bona garrotada