Dedicat a la Maru

La Maru diu que no actualitzo. I té raó. Però és que la meva vida segueix essent un caos. Estic dins el projecte SixSigma magnífic, que m'encanta i que em permetrà certificar-me en GreenBelt al juliol (toma! Directe al CV!). Aquesta setmana, he aconseguit fer el meu rècord de resistència i he fet de 8 a 20 cada dia. La setmana no augura millors pronòstics. Tinc una proposta de teatre al cap de setmana sobre la taula que em ve de gust, però que hauré de denegar pq m'hauré de passar tot el cap de setmana netejant un pis de merda (si, Maru, fa dies que no netejo i ja toca, sinó ho hauria posat al blog jajajaja) i, sobretot, documentant-me pel projecte.

I, sense cap ganes de rellegir-me el què he escrit, ja sé que semblarà que estic en plan ploramiques, però no és veritat. Em llevo amb (unes ulleres i) un somriure ben gran cada matí, segueixo cantant i parlant sol a la que em descuido, hi ha molt bon rotllo a la feina. M'hi sento plenament a gust i integrat. No em sap tant greu fer totes aquestes hores (de moment). I crec estar aprofitant una oportunitat que em pot donar molts beneficis a nivell professional. Per primera vegada tinc reptes sobre la taula que dubto poder assumir i que m'obliguen a aprendre i a superar-me un munt per a donar la talla. Si que faig molts sacrificis ara mateix, però ho faig a gust i sabent que ho puc plantar tot quan vulgui. Com a mínim mentre segueixi essent solter i de lloguer.

Un petonàs i una abraçada a tots els que us preocupeu per mi i em truqueu de tant en tant per dir-me que em cuidi. Gràcies.