10 de novembre del 2008

In memoriam

Una persona d'aquelles que t'arriben al cor poc a poquet. Sense fer soroll. Conquistant petits racons inhabitats per no molestar. Una senzillesa sense màcula i una fortalesa indubtable que no necessitava fer evident. I un somriure ample, d'aquells que il·luminen la cara i se't contagia, com ella, lentament.
Se'ns l'han endut i ens han deixat una mica més pobres. I totes les llàgrimes que hem vessat ens semblen poques.