En metro

Veure una intèrpret, guapíssima, pujar a la parada de Liceu i asseure’s a llegir “Joves Poetes dels Països Catalans”.
Observar una parella jove temptejar-se de forma sàdica. Descobrint els decimals del nombre pi mentre ell s’entreté a recordar el nom de l’efecte coriolis. Escoltar-la a ella dir que té la proporció àurea.
Haver de contenir un riure emfàtic.
Un xinès remugant mentre mira el mapa del metro i els leds pampalluguejar.
Taral·lejar aquella cançó que fa dies que em ronda pel cap i que sona massa fort als meus auriculars.
Veure com la nit ha caigut a la ciutat mentre tothom s’afanya a pujar les escales.
Sentir el soroll ple de dues motos de gran cilindrada al ralentí de la botiga de la cantonada amb Paral·lel.
Pujar pel mig de la calçada gronxant un paquet de Bimbo acabat de comprar.
El col·lectiu paquistanès del barri al complet veure com un d’ells es baralla amb la persiana del “badulake” de la cantonada mentre una nevera de gelats s’ho mira des de la calçada que travesso.