L'organista

A la parada de Poblesec hi ha un organista. Té cara de l'europa de l'est. Té cara de bona persona. Mai li he sentit una sola paraula. Cada dia, abans de les 8, quan vaig a buscar el metro està allà tocant. Cada dia, torno de la feina, està allà tocant. Un dia vaig tornar tard de la feina, a quarts de deu, i estava allà tocant. He volgut fer-li una foto per penjar-lo al blog. Però no he tingut valor per fer-ho. Em genera molt de respecte.

Veure, de matinada, les marques de les seves sabates al terra ha augmentat aquest sentiment.

Veure, aquest matí, com seia a la cadira, ha augmentat la meva admiració.