L'any 10

No ho vull "gafar". En serio. Però aquest és un bon any. No sabria explicar per què. Tot i que hi ha moltes raons.
Els viatges. Aquestes dues setmanes i els 10 dies que m'estic muntant per l'agost.
Els amics que sempre hi són. I els que sempre em decepcionen. I d'aquests últims començar a fer l'esforç d'aprendre què no he de fer. A veure si me'n surto.
La feina. Que ha estat un inici d'any de merda. Que hauria de sortir-ne corrent. Que a les 9 de la nit d'un diumenge em dónen una informació del dijous anterior que ho canvia tot respecte l'endemà. Però la situació sembla reorientar-se poc a poc i no puc deixar de ser optimista de cara al setembre.
Tot el meu cacau sentimental. Que no acaba d'ordenar-se mai del tot, però que "aquesta vegada sembla que si" (quantes vegades dec haver dit això?).
Aquest bloc. Quantes vegades he decidit tancar-lo i no ho he acabat fent pel greu que em sap perdre'n la informació exposada. I aquí torno a estar escrivint una altra vegada. Potser la última.

És com si ara fés sol, ara estigués ennuvolat, però no poguessis deixar de buscar les ulleres fosques.