Una merescuda disculpa (i gratis el seu raonament)

Ho sento per la desconnexió de tants dies. Hauria d'haver escrit abans, però realment no crec que estigui aportant res d'una importància mínima. Res que valgui la pena de ser escrit. També és cert que no paro, però li podria dedicar 5 minuts de tant en tant.
Aquest blog és com aquell correu que no acabes mai. És un amic que t'aprecies però no consideres que el que li vols dir tingui la importància suficient per a ser escrit. I quan no és un que sou uns quants la cosa agafa més rellevància.
Aquesta quarantena ha tingut un efecte col·lateral desitjat. Desitjat ara que me'l trobo. I és que torno a estar sol. Torno a escriure per mi. No em desagrada que em llegiu, però no sé quin sentit que us obri les portes a les meves, avorrides, reflexions.

La foto ha sortit de: http://historiasprohibidasdelinay.obolog.com/